El format de vídeo AVI que significa “Àudio Vídeo Interleave” en anglès, és un format contenidor. Va ser llançat per Microsoft al 1992. Posteriorment va ser millorat mitjançant les extensions de format del grup OpenDML de la companyia Matrox, aquestes extensions estan suportades per Microsoft encara que no de manera oficial, i son denominades AVI 2.0.
El format AVI és un format contenidor ja que permet emmagatzemar simultàniament un flux de dades de vídeo i diversos fluxos d’àudio. El format concret d’aquests fluxos no és objecte del format AVI i és interpretat per un programa extern denominat còdec. És a dir, l’àudio i el vídeo continguts en l’AVI poden estar en qualsevol format (AC3/ DivX o MP3/Xvid entre altre...) Per això se li considera format contenidor. Per aconseguir que tots els fluxos puguin ser reproduïts simultàniament és necessari que s’emmagatzemin de manera intercalada (interleave). Llavores, cada fragment d’arxiu té suficient informació com per reproduir uns pocs fotogrames juntament amb el so corresponent. Cal dir que el format AVI admet diversos fluxos d’àudio, el que significa que pot contenir diverses bandes sonores en diversos idiomes. És el reproductor multimèdia qui decideix quin d’aquest fluxos ha de ser reproduït, segons les preferències de l’usuari. Els arxius AVI és divideixen en fragments denominats chunks. Cada chunks té associat un identificador anomenat etiqueta FourgCC.
Per reproduir un arxiu AVI és necessari un reproductor de vídeo capaç d’interpretar el formar AVI, el còdec de vídeo per interpretar el flux de vídeo i el còdec d’àudio per a interpretar el flux d’àudio.
Llavores, l’etiqueta FourCC permet identificar el còdec necessari per interpretar un flux d’àudio o vídeo. Cada còdec té associat el conjunt d’etiquetes que és capaç de reproduir. D’aquesta manera el reproductor de vídeo és capaç de triar el còdec sense la intervenció de l’usuari. El reproductor llegeix consecutivament fragments de l’arxiu AVI, desprès separa cadascun dels fluxos d’àudio que és troben intercalats a l’arxiu. Un cop separats s’emmagatzemen en un buffer de memòria corresponent i és passen al còdec corresponent. El còdec de vídeo retorna un altre buffer que conté els fotogrames a reproduir i el còdec d’àudio retorna un altre buffer amb el so reproduir, doncs el reproductor nomes a de sintonitzar els fotogrames i el so reproduir a la velocitat adequada.
